Xipirons "ensebollaos" semi-escabetxats

Provatura d'un vespre d'estiu que m'ha sortit força bé.
Ingredients:

• Safata de xipirons congelats de l'Àrea de Guissona (calamar patagónico) a tres euros (no arriba) la desena. Evidentment, ressalto que he fet servir un producte económic. Res un priva de fer servir un producte de major qualitat.
• Un parell de cebes
• Sis dents d'all
• Full de llorer
• Julivert picat
  
• Un raig generós de vinagre de vi blanc
• Oli
• Sal

Poca cosa i ben sencilla; netejo els xipirons, em quedo amb el cos buit i les potes (sense ulls ni boca, ecs!)

Les passo per la paella a foc fort, per a evitar que després bullin i deixin els suc, enlloc de coure's convenientment.

Les retiro. Llavors, tallo la ceba a tires llargues, enlloc de picar-la, com sempre. Hi posso dues cebes per a dues persones, ja que aquí la intenció és trobar mooolta ceba al plat, en troços grans. Hi afegeixo l'all en juliana, a llàmines. I ho sofregeixo a foc lent, remenant de tant en tant.

Quan la ceba està confitada, afegeixo el llorer, els xipirons, el raig generós de vinagre, ho cobreixo amb aigua, ho salo i ho fico a mitg foc. Quan comença a bullir, ho baixo al mínim i ho tapo.

Als quinze minuts, afegeixo el julivert i tasto el suquet; si encara avinagra massa, destapo fins a la fi de la reducció. Si pràcticament no es nota el vinagre, és que m'he quedat curt i n'afegeixo més; en qualsevol cas, ho deixo destapat fins que acabi de reduïr.

I ja està. No és un escabetx, però el vinagre i el llorer, evidentment, ho recorda. És més refrescant que una cassola i està molt bó. Considereu-lo una alternativa als xipirons fregits, a l'andalusa, a la romana, a la planxa o en suquet.