Avui torno amb un plat de confinament (no té perquè, però son els temps que ens han tocat viure).
És un plat agraït, saborós, gairebé de festa, que us recomano molt de provar si no us hi heu ficat mai.
Vaig comprar a l'Àrea de Guissona un conillet d'un quilet, potser ni hi arriba. És un rotllo comprar-lo sencer, perquè l'has d'esquarterar i li has de treure coses que no sé ni per què les posen, com el cap (això sí; les galtes són delicioses, tot i que evidentment son con una llentia de grosses) o els pulmons. En qualsevol cas, vaig fer la feina de Jack l'esbudellador i amb mig conill vaig fer aquest plat.
- Mig conill, tot i que em vaig equivocar i és millor fer-lo sencer (si et queda bo i no pots repetir, quina ràbia)
- Tres o quatre cebes
- Un grapat d'alls, com sis o vuit.
- Una mica de pebrot vermell, fresc, a trossos petits.
- Un parell de tomàquets ratllats.
- Xampinyons (o o bolet en conserva, o congelat)
- Herbes aromàtiques i espècies; una fulla de llorer, pebre negre, farigola, però també hi cap romaní, per exemple.
- Un tros de branca de canyella. Lligada, per a que no es trenqui. (La canyella en pols és pràctica, però dona massa gust i no sé quanta en fa falta)
- Un raig de conyac.
- Aigua mineral.
Primer, salpebrem i fregim una mica, a la cassola on courem el plat, a foc viu, els trossos de conill. Que quedin així és suficient.
Ara ja es pot començar amb el sofregit:
- Afegim primer l'all, sense tallar, només pelat, a foc alegre.
- Un cop enrossit, afegir la ceba, en juliana. No cal tallar-la a trossets o a daus.
- Amb la ceba, el pebrot; una mica. Ni un ni mig; un quart, per exemple?
- Finalment, els tomacons o tomàquets ratllats.
Cuinar a foc suau o lent. Al final, afegir els xampinyons. Jo els vaig comprar ja llaminats. Menys feina.
En quant està tot cuit, sal (que no n'hem posat), les espècies, el conill, un raig de conyac (no un got; més aviat dos xarrups o "xupitos").
Us poso el detall de la branca de canyella; jo no sé controlar el gust que li dona si la poso en pols, però si la posem en branca no la podem posar tota. I quan la trenques, es trenca i pot desfer-se dins la cassola. Per això convé lligar-la amb fil de cuinar o de cosir, blanc.
Molt bé; hem rectificat d'espècies i de sal? Doncs ara, ho tapem tot amb aigua bona, mineral si pot ser, i, a foc ben lent, deixem-ho coure una hora. remenant de tant en tant no fos cas que se'ns enganxin els xampinyons.
I ja està; us torno a posar la foto per a que vegeu l'aspecte final.Que aprofiti.
