Per a qui no ho sàpiga (fa trenta anys la gent no sabia què era una calçotada, o sigui que no ho podem donar tot per sabut) la salbitxada és on es suquen els calçots un cop cuits.
En plena temporada del calçots, és un bon moment per a escriure’n la recepta. La recepta derivada de com la feia la meva àvia, la qual va ensenyar la meva mare, tot i que aquesta hi va fer algun canvi, i me la va ensenyar a mi, tot i que jo hi he canviat alguna cosa també.
A fi de comptes, tampoc són tant diferents; s’asemblen força, i al mateix temps es diferencien de les altres que fa l’altra gent. De tota manera, n’hi ha moltes de bones. Part de la gràcia d’anar convidat a una calçotada és descobrir salvitxades noves.
Per cert; en primer lloc, una dada important: la salsa dels calçots s’anomena “salbitxada”, i no “romesco”. Sí; són de la mateixa família, de la mateixa tradició de fruita seca i pebrot, però no son el mateix, de cap manera. Suposo que el nom te alguna cosa que veure amb “salsa” i “bitxo”. Però no n’estic segur; la meva àvia, de Puigpelat, sempre la va fer dolça, i la meva mare també. Jo, en canvi, li poso una mica de bitxo. Per tant, aviso; la meva salbitxada pica una mica.
Ingredients per a quatre persones (el normal és fer calçotades de més de quatre, però ja multiplicareu)
- quatre tomacons, o tomàquets de branca escalivats.
- 125 grams de fruit sec torrat pelat sense pells (tot avellanes, o barreja amb ametlles)
- ¼ litre d’oli d’oliva cru.
- Una cullerada de cafè plena de nyora picada.
- Tres alls escalivats
- Un all cru.
- 1 bitxo sec petitet
- Un raig generós de vinagre
- Sal
És aconsellable fer servir una olla fonda per a passar tots els ingredients pel túrmix; jo tinc aquest traste de plàstic que hi va genial. Si el trobeu, us el recomano.
Bé; comencem pel més pesat: trencar avellanes torrades o pelar avellanes i ametlles comprades ja torrades. No és una feina de cuina de veritat, per la qual cosa us aconsello que fiqueu a la família a treballar en aquesta tasca.
Mentre la iaia i el nebot estan pelant les avellanes, vosaltres podeu escalivar els alls i els tomàquets. Hi ha gent que escaliva de debò, i hi ha gent que ho fica al forn. I finalment hi ha qui, com jo, usem el microones. Es qüestió de coure els tomàquets, a poc a poc, que no esclatin (per exemple, 15 minuts al 50% de potència, i repetir si no estan fets) i els alls que no piquin (aproximadament el mateix). Finalment, quan s’han refredat, pelem els tomacons i els alls .
Agafeu el bitxo petit i xafeu-lo amb un morter; feu-ho a banda de la resta, no fos cas que el túrmix no el trobés i quedés sencer a la salsa.
Llavors comença la feina de túrmix; millor si en teniu un de bo, i aneu fent paradetes d’un minut cada tres de servei. Es tracta de picar ben finet absolutament tots els ingredients, deixant el vinagre i la sal per al final, per anar tastant, no fos cas que us passéssiu. Si quan heu acabat la salsa és excessivament espessa, sempre podeu ficar una mica d’aigua tèbia i tornar-la a lligar.
Un dia de repòs en fred millora el producte. A més, es pot menjar amb altres coses; amb les carxofes a la brasa, per exemple. A l'Alt Camp també es mengen (tot i que no ho trobareu a cap restaurant) cargols bullits de terra sucats amb salbitxada.
Un dia de repòs en fred millora el producte. A més, es pot menjar amb altres coses; amb les carxofes a la brasa, per exemple. A l'Alt Camp també es mengen (tot i que no ho trobareu a cap restaurant) cargols bullits de terra sucats amb salbitxada.
Espero que us surti bé. Bona calçotada!
