Això és el que hem de menester per a dues persones de prou "saque":
- quatre-cents grams de cloïsses maquetes. I, sobretot, ben vives.
- una ceba.
- quatre alls.
- nyora picada (dues cullerades de cafè).
- un trosset de pebrot verd picat, poca cosa, una quarta part o menys d'un pebrot.
- oli i sal.
- un pot de fesols bullits( si ja no tenim temps per a res!!), mongeta seca si sou de Vilanova cap a munt
- una branca de julivert.
Primer que res, preparem les cloïsses; banyem-les en un bol d'aigua freda molt salada. Com més hores, millor (vigileu que, si fa molta calor, l'aigua s'escalfarà i moriran). Com a mínim, una horeta, per a que es netegin.
En una paella mitjana, fem un sofregit bàsic d'all i ceba ben trinxadeta.
Hi afegim la mica de pebrot verd que hem picat, i acte seguit els fesols (rentats amb aigua i escolats). No és imprescindible, però un rajolí de vi blanc ara mateix és una bona opció. Quan redueixi el vi, és el moment de ficar-hi les cloïsses i la nyora picada. I, després, el julivert picat. I justament ara, mentre es comencen a obrir les cloïsses, és quan hem de tapar-ho tot amb aigua, calenta preferentment.
No ens passéssim amb l'aigua, que els fesols no s'inflaran més (a diferència de l'arròs i la pasta, els llegums cuits ja no creixen més). Per tant, vigilem no en posem massa. Rectifiquem de sal al gust i fem bullir uns deu minuts.
I si ens ho mengem demà, millor encara.
Ja sé que amb les calors de l'estiu potser no us vingui de gust aquest plat de cassola, però ... esteu al Cassoleta, coi! És el que hi ha. Bona cuina!
