Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cuina freda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cuina freda. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de juny del 2020

La sopa freda d'enciam

Mireu, no us vull enganyar; és una xorrada. Però osti: és una xorrada que funciona.
No és una amanida, no és un gaspatxo. És un plat fred d'estiu, diferent, simplicíssim, que us ajudarà a variar la dieta. Proveu-ho.

Ingredients:
  • 1 Enciam iceberg
  • Aigua fresca
  • Sal
  • Oli d'oliva verge
  • Vinagre

Si heu llegit la recepta del cocktail de gambes, haureu trobat el concepte "enciam iceberg tallat en juliana, fent filets molt prims". Doncs aquí també ho necessitem; traieu el ganivet del pernil i talleu-lo finíssim. Que semblin fideus d'enciam, no pas trossos.

Poseu l'enciam tallat així a un bol. Saleu-lo a consciència, afegiu-li un raig de vinagre generós i un raig d'oli. I deixeu que l'enciam es rendeixi, que es marini amb el vinagre, que la sal l'estovi i que l'oli ho confiti tot. Uns 20 minuts o mitja hora. Ja veureu com li baixen els fums a l'enciam.

Acabat aquest temps, poseu-lo a la nevera. A refrescar-se. Assegureu-vos de tenir aigua a la nevera, ben fresca. A l'hora de servir, ho emplatem i ho cobrim d'aigua fresca per fer la sopa.
I ja està. Dificultat, zero. 

El cocktail de gambes

Plat estrella dels àpats refinats dels 80, tampoc podia faltar a casaments, batejos i comunions, com el pijama o les postres de músic.
Mireu; és senzill, és gustós, és fresc, és fàcil. I a sobre és vintage. Ho té tot per a triomfar.

Ingredients per a quatre persones:
  • 1 Enciam iceberg.
  • 1 bossa de gambes pelades, cuites o crues, congelades.
  • 1 gambot fresc i gros per persona (també els venen congelats, però ull; estem parlant d'una qualitat que ho flipes, que consti)
  • 1 Llauna de pinya en almibar.
  • Salsa rosa (feu click a "salsa rosa" i us ensenyo a fer-la)
Primer tallen en juliana l'enciam iceberg. Però atenció: agafeu el ganivet del pernil i feu fils. Prims, ben prims. Han de semblar fideus d'enciam. Poseu-los a quatre plats fondos. Això si no trobeu per casa les típiques copes de cocktail de gambes; unes copes de broc gran, molt gran. Algunes fins i tot tenien dues peces; a la de baix s'hi ficava gel picat i, a sobre, hi anava un bol de vidre per al cocktail. Era genial, però no compto en que els tingueu.


Obriu el pot de pinya. Penseu en una rodanxa per persona, i talleu-la a bocins, radials. Dipositeu-la sobre l'enciam.
Ara, les gambes: Han d'estar bullides i ben netes i refrescades. Si les heu comprat congelades i ja cuites, descongelar i rentar amb aigua, que se'n vagi aquell regustot de bullit. Si les heu comprat crues i congelades, bullir un parell de minuts. I si ésren fresques, punyeteros pastosos, llavors bullides dos minuts, pelades i refrescades. Poseu-les sobre l'enciam i la pinya.

És el moment de posar una cullerada generosa de salsa rosa per damunt del plat. Que sigui el comensal que la remeni al seu gust. 
I les gambes grosses? El mateix que les petites, però amb més cura. Compte amb que es facin massa; seria un crim. Més val que quedin un pel crues del mig que no pas massa bullides.

I les posau suaument sobre del plat ja salsejat. Que la gamba grossa quedi neta, que es vegi. Fardem de gamba.
I ara, el fred. És un plat que s'ha de refredar  un cop preparat. Espero que tingueu espai a la nevera.
I a l'hora de menjar, serviu ben fresquet.



La Salsa Rosa

Tot i el confinament, resulta que estem gairebé a l'estiu. I a l'estiu tant li fot el confinament; les cassoletes venen menys de gust i el que millor entra és el menjar fresquet.
Per això he fet salsa rosa, per un plat fresc que més endavant explicarem.
Però la salsa rosa ja l'he explicada, oi? Doncs sí, una mica: parlant de fer maionesa vaig explicar, molt per sobre, com fer salsa rosa. 
Ara la veurem en fotos.

Ingredients:
  • 1 Ou
  • 3 o 4 dits d'oli de girasol
  • Sal
  • Ketchup o Catsup (you know what I mind)
  • Un tap d'un licor envellit de qualitat, i de sabor noble; whisky, rom, ...

Primer, fem la maionesa. Posem en un pot transparent (preferiblement) l'oli, l'ou i la sal. Esperem que tot es temperi una mica. Introduïm el turmix fins al fons i, a la meitat de velocitat, lliguem la salsa, anant pujant el turmix a poc a poc.


Un cop lligada la maionesa, afegim un bon raig o cullerada sopera de ketchup i un tap de l'alcohol triat (jo ho he fet amb rom). I tornem a posar-hi el turmix. I tornem a barrejar-ho tot. Anem tastant la salsa i rectificant de sal i de ketchup fins que ens agradi.

diumenge, 18 de juliol del 2010

“Mariconaes” fredes d’estiu: els piquillos farcits d’en Xexi.

L’estiu dóna joc a aquests “platillus” que no acàben de ser de cuina transformadora, puix no s’empra el calor, però que entren bé.
Avui us explicarè una recepta que se’m va acudir mirant-me la nevera un dia que estava fart dels tópics culinaris.
Del súper, necesitarem, per a dues o tres persones (depenent de la gana):
Una llauneta de tonyina en oli
1/3 de pot de cigrons cuits
D’un pot de vidre de piquillos en conserva, els que necessitem per al farciment que fem
Un parell de cullerades soperes de maionesa ràpida de turmix (veure la recepta al bloc)

Preparació de la cosa:

Netegem bé els cigrons amb aigua; els hem de treure el líquid en el que vènen conservats.
Fiquem els cigrons al pot del túrmix, afegim la llauneta de tonyina sense l’oli, i una cullerada de mayonesa, i ho triturem tot, fent una pasta fina. Si ens ha quedat molt pastosa, afegim un pel d’aigua bona freda, però amb compte; si queda massa líquida no podrem farcir els piquillos sense que surti la pasta per tot arreu.
Un cop la tenim, farcim els piquillos amb la pasta que hem fet, i els fiquem en una plàtera; amb una cullerra petita, posem una mica més de maionesa damunt de cada piquillo, gairebé de decoració.
I a la nevera!
Un parell d’hores més tard ja es póden menjar.


(P.D.; que ningú s’ofengui. Aquest blog no pretén en cap cas fomentar l’homofòbia. Tot el meu respecte a les opcions sexuals de cadascú. Sencillament, hi ha termes que descriuen perfectament les coses: i els plats frets d’estiu, per a un servidor, acostumen a ser això, “mariconaes”. Llàstima que per a algú puguin tenir un sentit pejoratiu.!)