Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bàsics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bàsics. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de juny del 2020

La Salsa Rosa

Tot i el confinament, resulta que estem gairebé a l'estiu. I a l'estiu tant li fot el confinament; les cassoletes venen menys de gust i el que millor entra és el menjar fresquet.
Per això he fet salsa rosa, per un plat fresc que més endavant explicarem.
Però la salsa rosa ja l'he explicada, oi? Doncs sí, una mica: parlant de fer maionesa vaig explicar, molt per sobre, com fer salsa rosa. 
Ara la veurem en fotos.

Ingredients:
  • 1 Ou
  • 3 o 4 dits d'oli de girasol
  • Sal
  • Ketchup o Catsup (you know what I mind)
  • Un tap d'un licor envellit de qualitat, i de sabor noble; whisky, rom, ...

Primer, fem la maionesa. Posem en un pot transparent (preferiblement) l'oli, l'ou i la sal. Esperem que tot es temperi una mica. Introduïm el turmix fins al fons i, a la meitat de velocitat, lliguem la salsa, anant pujant el turmix a poc a poc.


Un cop lligada la maionesa, afegim un bon raig o cullerada sopera de ketchup i un tap de l'alcohol triat (jo ho he fet amb rom). I tornem a posar-hi el turmix. I tornem a barrejar-ho tot. Anem tastant la salsa i rectificant de sal i de ketchup fins que ens agradi.

dilluns, 15 de desembre del 2014

La sopa, millorada

Revisió de desembre de 2014 ; millorar el brou de pollastre

Passat un temps hem aprés més coses dels brous i les sopetes. I és un bon moment per a parlar-ne, millorant la recepta bàsica que al seu dia vaig escriure aquí:

1. Millora número U; més blanquinós i opac. Això s'aconsegueix:
  • Amb més patata (dues patates enlloc d'una)
  • I, sobretot, permetent que el midó de la patata passi a l'aigua. Com? trencant les patates crues en comptes de tallar-les a bocins; per allà on l'hem trencada, la patata, deixarà anar midó.
  • I també si ho fem com fa la meva sogra; que quan ha acabat el primer bull, treu la patata, la xafa amb la forquilla fins que fa una pasta i la torna a ficar al brou.
2. Millora número 2; més ingredients.

Ja ho sé. Com diuen per allà al centre, "con buena p¿%%a bien se f¿%%a". Però és cert. Unes quantes coses que li queden bé al pollastre son:
  • Un peu de porc
  • Un ós de vedella i un ós de porc, amb xixa els dos (podeu posar ossos genoll i/o espinada i, a més, un xurrasco sencer de vedella; deliciós)
  • Per valents; un tall de xai, per exemple de coll. O de ronyonada, un parell.
  • Botifarra blanca de la bona. Si no us agrada crua i sense pa, no la poseu; no millorarà amb el caldo.
  • Mandonguilles de carn de vedella i porc (mandonguilles o bé pilota; una megamandonguilla que triga a coure's el mateix que tot el brou)
  • Un ós de porc salat (en diuen un "ós blanc")
  • Un ós de pernil (molt de compte; és molt fort)
  • A més d'aquests ingredients, d'un en un o tots junts, podeu posar-hi un tros de gallina; cuixa, pit o tall de darrera de la cuixa.
  • Si teniu un bon pernil a casa, podeu ficar-hi un tros de greix blanc amb o sense pernil. Atenció al greix; el blanc. El groc us espatllarà el brou.
  • En quant a ingredients vegetals, també milloren el brou uns cigronets o uns fesolets, una mica d'arrós o unes bledes ja bullides (si son crues probablement la seva fortor també us espatlli el caldo)
3. Millora número 3; més paciència.
 
Sí; ja sé que som urbanites. Però si en comptes de fer el caldo amb l'olla exprés li dediquem tres hores d'olla normal, afegint aigua mentre va baixant, removent i, sobretot, treient l'escuma bruta que es fa al principi a la superfície, llavors el brou millora una barbaritat. El foc lent fa miracles amb això.

Bé; suposo que per a molts el caldo és de calaix, però jo tant de bó n'hagués aprés més aviat a fer-lo com s'ha de fer.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Bàsic; el brou de pollastre amb verdures

L’altre dia vaig veure com els del “cuines” de TV3 s’atrevien a dedicar un programa sencer a fer un saltejat de bolets. Si ells d’una cosa tant simple en fan un programa, jo també puc fer un article d’una cosa bàsica però no tant de coneixement universal; el brou de pollastre, imprescindible en aquesta època per a entrar en calor.

Primer que res; no sóc expert en brous. N’he fet, en faig, i sovint m’equivoco. Per exemple; el brou de Nadal m’ha sortit molt bé (modèstia a part) tres vegades. La quarta em va sortir senzillament “correcte”. Però correcte, per Nadal, és poca cosa. En els brous “de cada dia” he tingut molts desenganys, i, tot i que és normal que sigui així, el brou de la mare o el de la sogra són molt superiors a les meves proves.

Succeeix, però, que de tant fer brous acabes aprenent unes normes bàsiques, fins al punt de que pots explicar el que és un brou bàsic ben fet, sense entrar en brous més elaborats que poden sortir malament.

Hi ha una cosa que s’aprèn: que la frase “tot fa bullir l’olla” és certa; però no es pot entendre que “tot queda bé al brou”. No, no tot queda bé. Massa porc ho espatlla. Massa vedella, també. Els óssos de pernil són perillosos. I la botifarra, si no és molt bona, també. El qui fiqui botifarra negra i la deixi mitja hora, es trobarà amb un brou fort i brut. I el qui fiqui xampinyons descobrirà que no són precisament bons, els xampinyons bullits.

Pensant, com sempre, en la gent que vol menjar bé però pot partir d’una base pobre en la cuina, escric aquesta recepta bàsica de “brou de pollastre amb verdures”, que segur que ens queda bé i és barateta.



Ingredients:
  • Una carcassa de pollastre sense pell. Es mereix una explicació detallada: avui en dia, als mercats i supermercats ja no es ven el pollastre sencer amb vísceres. Es ven el pollastre net o a trossos. La manera més barata de comprar pollastre és comprar-ne un de sencer al mercat i demanar que et separin les cuixes, et filetegin el pit i et separin servir el coll, les ales i la carcassa per al brou. Si no volem o podem comprar un pollastre sencer i que ens el preparin, podeu fer el brou de pit o de cuixa  de pollastre, i també ens quedarà bé, només que sortirà més car. Ah! I la pell, millor que la llencin; a la pell del pollastre s'hi acumula el greix i els antibiòtics que donen a les pobres bèsties a les granges.
  • Una patata pelada.
  • Una ceba pelada i trossejada.
  • Mig porro (o un si és petit, mida “calçot”).
  • Una pastanaga.
  • Un tros de xirivia.
  • Un tros de nap.
  • Una branqueta d’api.
  • Un parell o tres de fulles de col a trossos.

Hem de vigilar amb l’api. Té un gust molt fort, i molta quantitat ens pot monopolitzar el gust del brou. També s’ha de vigilar amb la col; hi ha a qui no li agrada gens. O sigui que compte no ens passéssim. A mi si que m’agrada, que consti, i per això jo poso més quantitat (uns dos-cents o tres-cents grams).

Si tenim una olla exprés (o ràpida) o una olla normal, els temps varien força. Però tindré en compte les dues opcions: fiquem tot el “fato” a l’olla, cobrim bé d’aigua, i una mica mes. Salem una mica l’aigua i a bullir. Tapem una mica l’olla, deixant que en surti vapor, fins que comenci a bullir. Llavors destapem i traiem tota l’escuma fosca que hi haurà flotant, amb un cullerot o amb un colador. Un cop net, tapem i comencem a comptar seriosament el temps de la cocció; si tenim una olla normal, tapem deixant que vagi sortint vapor, baixem el foc una mica i comptem una hora i mitja, aproximadament. Si fem servir una olla ràpida o express, tanquem la tapa, i quan el vapor surti per l’espita baixem el foc a la meitat i comptem de mitja hora a tres quarts, màxim.

Quan ha passat el temps, tanquem el foc (en la ràpida, retirem del foc i esperem a que baixi la vàlvula de seguretat i podem obrir).

Ara ja tenim un brou de pollastre. Ja està bo, però potser serà fluixet, depenent de la quantitat d’aigua que hi hàgiu ficat. Però el podem millorar, o al menys fer-lo més intens de sabor. Es tracta de colar tota la carn d’olla i separar-ne la carn de pollastre dels óssos. Per a fer-ho, convé que ens anem mullant els dits amb aigua ben freda i desossem el pollastre amb les mans. Un cop tinguem tota la carn separada del óssos, aquests ja es poden llençar i ens quedem amb la carn i la verdura (separem la patata, que ja deu estar a punt de ser puré i reservem-la); xafem una mica amb una forquilla la carn i la verdura i la tornem a ficar a l’olla, amb el brou; li fem arrencar el bull uns cinc o deu minuts i ja està; colem el brou i ja podem fer sopa.

En quant a la carn d’olla, la verdura i la patata (que havíem reservat ) ens pot servir per a fer croquetes, o per a fer canelons. O per a fer experiments culinaris, si voleu. O per a menjar-vos-la tal i com està. O per a donar-li al vostre gos. Que aprofiti.

dimecres, 28 de juliol del 2010

Bàsic; el sofregit

El meu cosí Jordi m’ha fet adonar que, igual que hi ha qui agraeix una manera ràpida de fer maionesa, hi ha qui necessita un especial bàsic sobre el sofregit. O sigui que anem-hi.
El sofregit és la base de molts plats de cassola de casa nostra. De molts no; de la immensa majoria.
Els ingredients essencials:


  • A un sofregit no hi pot faltar la ceba. Ceba, generalment picada amb ganivet, a trossets petits, fregida a foc lent amb oli d’oliva de 0’4º, fins que queda confitada; rossa i dolça. Mitja per cap? No és cap exageració. Depenent del plat, pot ser mitja o un quart.
Els ingredients gairebé imprescindibles:


  • L’all, picat o llaminat amb ganivet, s’afegeix al mateix temps que la ceba, normalment. El resultat ha de ser similar al de la ceba; ros, confitat, dolç. Tres dents d’all per cap? Potser sí.
Ara per ara ja tenim un sofregit bàsic habitual; el de ceba i all. Però hi ha més ingredients:


  • El tomàquet. És molt bàsic, però té un perill; domina molt en el sabor dels plats, a més que pot afegir molta acidesa al sofregit. Per això mereix una mica d’atenció. D’una banda, es pot tritura tomàquet a casa. Millor tomacons que tomàquets. Es poden ratllar o passar pel turmix. En qualsevol cas, deixaran molta aigua. O sigui que s’hauran d’escolar amb un filtre fi. D’altra banda, al súper hi ha bones marques de tomàquet trinxat, que és el que acabareu fent servir per fer més via. En quant a l’acidesa; tant el de casa com el del súper us pot fer pujar molt l’acidesa. En el cas del tomàquet en llauna, encara més com més barata sigui la marca usada. La solució és sucre; una culleradeta per a cada quatre persones de sofregit. Millor encara, si el plat ho mereix, és el raget de vi blanc, que quan hagi evaporat l’alcohol deixarà el seu sucre al plat, rectificant aquesta acidesa. El que no, de cap manera, uso mai és el tomàquet ja fregit. Seran manies, suposo. Ah! Una darrera cosa important; ull amb les quantitats de tomàquet respecte de ceba. Sempre s’ha de ficar més ceba (en grams) que tomàquet. Sencillament per una cosa que ja he dit; el tomàquet rebenta el gust de qualsevol cosa, i no serveix de res gastar-vos els diners que volgueu amb peix o carn si hi fiqueu massa tomàquet.

Bé; amb això ja tenim el sofregit més habitual de la nostra cuina. Amb això podem fer, per exemple, el sofregit dels:


  • Macarrons bolognesa o “de l’àvia”; abans de ficar-hi el tomàquet, posem carn picada de vedella i de porc (o, fins i tot, obrim una llangonissa de porc, una butifarra, i la fiquem a fregir a foc lent amb l’all i la ceba. Una fulla de llorer no hi fa cap mal, tampoc). També hi podem ficar pebrot sofregit (veure més avall)


  • Arròs a la cubana; el sofregit vegetal de ceba, all i tomàquet, afegit a un arròs bullit gens sucós, fins i tot passat per la paella; si trobem machos, o sigui, bananes grosses verdes, les tallem a rodanxes, les fregim com si fossin carabassó i les afegim al plat. Finalment, per sobre de tot, un ou ferrat. A Cuba en diuen arroz Habana.


  • Fideus a la cassola; també abans del tomàquet (el tomàquet és la darrera cosa que li ficarem, sempre, al sofregit) podem sofregir trossos de costella de porc i/o trossets de llangonissa.


  • Arròs de peix; abans de fer res, a una paella o cassola neta, sofregim el peix que ficarem a l’arròs. Desprès, amb l’oli “brut” de fregir el peix, farem el sofregit vegetal.

Finalment, dir-vos que hi ha variants de tot això, ingredients que poden entrar a la barreja, com ara:


  • Pebre vermell en pols; es fica al final.


  • Pebrot vermell o verd picat o en juliana; es fica abans de la ceba, ja que costa més de coure. I és millor el vermell que el negre, per al sofregit.


  • Carabassó; es fica amb la ceba.


  • Pastanaga en juliana; amb la ceba, també.


  • Herbes (romaní, farigola, julivert, llorer, etc...); es fiquen al final, gairebé sempre.

Rematar-ho amb que quan el sofregit ja està, afegir una mica d’aigua per a completar la cocció no hi està de mes; barrejarà més els gustos del que hi ha al sofregit, després d’una estona de reducció.

dijous, 8 de juliol del 2010

Bàsic; la maionesa ràpida i fresca

No tinc cap intenció, en principi, d'acabar escrivint un dia d'aquests sobre reconstruccions, esferificacions ni crionitzacions; això del la Cassoleta d'en Xexi és més cassolà i greixós que sofisticat. Més urbanita i pràctic que laboriós i complicat. I a vegades potser més bàsic que el·laborat. Aquesta és la filosofia del bloc. Per això, i perque ho vaig trobar a faltar en els meus temps d'estudiant, que és quan vaig apendre quatre coses de la vida, avui la recepta és bàsica-bàsica; farem una maionesa ràpida, sencilla i lleugera. I també us dirè perquè.

Per cert; la maionesa és un col·loide, una barreja col·loidal, com el fum, per exemple; l'ou dóna gust, però bàsicament serveix per a estabilitzar-la i aglutinar-la. Per això pot ser que en laboratori es produeixin maioneses sense ou.

Comencem; necessitarem un turmix, un pot de turmix, un ou, una mica d'oli de girasol i sal.

La preparació és complicada com ella sola:
  • Ficarem uns tres o quatre (o cinc, com a molt) dits d'oli de girasol al pot del turmix.
  • Trencarem un ou i el ficarem al mateix pot.
  • Salarem l'ou i l'oli amb un polsim de sal fina.
  • Ficarem el turmix al fons, l'engegarem i anirem pujant poc a poc fins a treure el turmix de la barreja. La maionesa ja està feta.
Molt rebé; ara unes consideracions, abans de començar:
  • Sobre els ingredients: l'oli de girasol és el més económic del súper; no sigueu rates i useu un Borges o alguna qualitat similar. Eviteu les marques desconegudes o blanques, que sovint deixen regustos extranys. L'ou, d'altre banda, és un producte molt baratet, també. Si desconfieu de l'ou per que us parla de tu quan obriu la nevera o perque quan el trenqueu fa "piopio", més val que baixeu a comprar-ne un altre.
  • Sobre el túrmix: si en teniu un de velocitat variable, millor; poseu-la a la meitat. Si no, hi ha el perill que se us negui; la velocitat excessiva trenca el col·loide i es produeix una mescla homogénia però líquida. A vegades es pot arreglar de les següents maneres:
  1. Afegir un nou ou, si és que se us ha negat per haver-hi ficat massa oli.
  2. Ficar la maionesa negada a la nevera durant un parell d'hores, si és que se us ha negat per la excessiva temperatura dels ingredients, o d'algún dels ingredients (diuen que és molt important que l'ou, el pot i l'oli estiguin a temperatures molt properes o iguales; jo no m'hi he trobat mai que se'm negués, la veritat, si ho feu com us ho explico). Passades aquestes dues hores, amb un ou nou si el teniu o sense, és possible que, tornant a ficar-hi el turmix, se us relligui.
  3. Si decidiu fer-ne una de nova, importantíssim és rentar i eixugar bé el pot i el turmix, o us tornarà a passar.
  4. En tot cas, qui sàpiga de maneres de relligar maioneses negades és molt lliure de deixar-ho als comentaris.

I ara em direu ( o ja fa estona que esteu pensant); maionesa amb oli de girasol? De qué vas?

Bé; deixeu-me explicar. En primer lloc, sobre l'orígen de la maionesa. Diuen que Napoleó en campanya a Menorca va demanar un producte nou i diferent, típic del lloc. Sembla que era una punyetera costum de l'empertador que tornava bojos als seus cuiners de campanya i als dels pobles on feia nit, però que va obligar a aguditzar l'inventiva dels cuiners fins el punt que si no hagués sigut tant pesat en aquest punt i tant tiquismiquis a la taula, potser els seus cuiners no haurien inventat mai les conserves en llauna i la cuina hagués hagut d'esperar molts anys a tenir llaunes als seus rebosts. El cas és que una dona de Mahó li va oferit a Napoleó una salsa feta amb ou, oli d'oliva i sal, en un morter de marbre; segurament un descobriment d'ella, o de sa mare, o d'algun avantpassat, però que gràcies a l'emperador es va convertir en una salsa mundialment famosa.
Bé; i tot i el que estic explicant, m'entesto a fer-la amb oli de girasol? Sí, per dos motius:
  • la maionesa amb girasol és molt més lleugera de sabor. Per a plats tipus "mariconaes d'estiu" com les amanides fresques de pasta o arrós, per exemple, hi escau molt més que qualsevol maionesa d'oli d'oliva o fins i tot que l'all i oli. També és millor per al peix i marisc. I és la base per a fer salsa rosa.
  • d'altra banda, l'oli d'oliva és molt més "sensible" per a fer maionesa amb túrmix; s'ha de baixar més la velocitat. L'oli extra verge és complicat, realment, de lligar amb turmix i gairebé sempre es nega. Per velocitat i seguretat, amb turmix, oli de girasol.
Finalment, millores a afegir a la maionesa:
UN COP FETA, no abans, és fàcil afegir ingredients que facin variar el seu sabor o característiques. Atenció que insisteixo; un cop feta. Tirar ingredients extra abans de lligar-la sovint pot aconseguir negar-la. Com és lleugera de sabor, amb poca cosa les podem canviar. Per exemple
  • llimona. Un cop feta, podem posar unes gotes de llimona natural i tornar a passar pel turmix. Ens protegirem contra la salmonela, sobretot. Hi ha gent a la que li agrada aquest sabor (a mi no) però és important, sobre tot amb aquesta calor, anar amb compte.
  • All en pols, o pebre, o nyora picada, o herbes seques com romaní o farigola, o julivert picat....
  • Ja que ho he esmentat; un bon raig de ketchup i un cop de whisky fan una perfecte salsa rosa (la quantitat de ketchup donarà el color i el sabor bàsic; de whisky no n'hi poseu gaire, que està millor amb gel)
En fi; tot això que s'explica en mitja hora, realment es prepara en segons. No és massa saludable, no és massa recomanable, però acaba éssent indispensable amb aquell peixot que justament avui no us ve de gust, o amb aquells llagostins bullits que no ténen gust a res, per exemple.
La propera vegada, ho prometo, traurem la cassola de l'armari i començarem a fer xup-xups.