Llenties amb costella "urban style"

Un altre oblid imperdonable!
No vaig penjar mai la recepta de les llenties! I això no pot ser; un plat calòric, senzill, saborós, fàcil....Doncs no, mai no l'he penjat. 
Aprofitant el confinament i com és d'avorrit repetir de plats saludables i lights, l'he fet i fotografiat. Rectifico l'immens error històric de no haver-lo penjat mai, i ho faig ara mateix.

 Necessitarem per a quatre persones (i en sobrarà):

• Dos pots de vidre de llenties (per això la recepta és "urban style"; no tenim gaire temps per deixar-les crues i en en remull, oi?
• vuitanta-noranta grams d'arròs (una tassa de cafè).
• Mig quilo (o una mica menys) de costella de porc tallada a trossos.
• Bona quantitat de cebes (jo n'he posat dues de grosses. Aquest ingredient pot variar; en poseu poc? No serà tant bo. En poseu molt? Genial)
• Mig cap d'all.
• Un bon tros de xoriso.
• Sobrassada, 50 grams.
• Pebre negre, fulla de llorer, farigola.
• Sal, oli (sempre d'oliva) i aigua. 

(nota; tant el xoriso com  la sobrassada donen molt de gust i envermelleixen el plat. Això és bo, però qui dubti de sabors forts, que posi una cosa o l'altra. Fins i tot, menys quantitat.)

Primer que tot, a la cassola, amb bastant oli, sofregim els trossos de costella, salpebrats, fins que quedin fets com per menjar-se'ls.
Els enretirem.

Llavors, seguim picant la ceba i l'all per a sofregir-lo. Primer l'all i quan enrossegi, la ceba. Foc lent, o mig-lent. I aprofitant l'oli i el greix d'haver saltat la costella.

Bon moment per netejar les llenties. Les haurem de fer ben netes; les hem d'abocar a l'escorredor i netejar-les bé amb aigua. No fan falta dos pots, però....què fem amb mig pot o una mica més a la nevera. No val més cuinar-les i els afamats que repeteixin? Doncs això.

Ja anem acabant el que seria la feina. Un cop estigui cuita la ceba, i dolça, ja podem afegir-hi:

• La costella.
• Les llenties.
• La fulla de llorer i la farigola.
• El xorisso i/o la sobrassada (aquesta es desfarà mentre es cuina, no patiu)
• I podem tapar-ho tot amb aigua i dur-lo a ebullició.

Es tornarà vermell de seguida. Ajudeu a que es desfaci la sobrassada remenant amb el cullerot.
Quan faci un quart d'hora que bull, podem afegir-hi l'arròs, calculant que més val que s'hagi de menjar amb cullera que amb paleta. Difícil de calcular? Doncs una tassa d'arròs es beu aproximadament dos-cents mil·lilitres de líquid. Per tant, si dubteu, un got d'aigua o dos (cent o dos-cents ml.) I ara sí que, darrera l'arròs, ja està. L'arròs cuit són 15 minuts al foc, que millor sigui lent. Rectificar de sal i remenar bé, sobre tot. I ja està.

La cosa és fàcil i molt gustosa. Aprofiteu, que si comença la calor haureu de deixar aquest plat per l'any que ve.
 

Cigrons amb bacallà (remàster)

Ara que fa deu anys des que vaig penjar la recepta de cigrons amb bacallà, me n'he adonat que l'he anat canviant. Petits detalls que fan que el plat canviï de sabor i textura.
Per això la torno ara a escriure, i n'acompanyo fotos. Sense renunciar a la primera recepta, però tornant a començar de zero. La primera era més seca, més picant. La segona és més suau, més líquida, i més "costa daurada". Aviat sabreu perque.

Ingredients per a quatre persones:

• 4 talls de llom de bacallà dessalat al punt de sal. Com més bo, millor. És clar.
• Farina per arrebossar.
• 2 pots de cigrons bullits, ben escorreguts, sense gens d'aigua de la conserva.
• 2 cebes.
• 2 dents d'all.
• Pebrot de romesco, nyora o, en el pitjor dels casos, pebrot vermell en pols, dolç (entre una i dues culleradetes de cafè)
• Oli i sal.
  

Picada:

• Un dent d'all.
• Un grapat d'avellanes torrades ben netes.
• Un got petit de vi blanc.
• Una mica de julivert.

Fem el sofregit. Piquem els dos dents d'all (o sigui, el tallem petit) i les cebes (que també; ben petites). Tant petites que aconsello una picadora; es tracta que el resultat final, al menjar-ho com una cassoleta "xup-xup", tingui una textura que no sigui desagradable a la llengua. En una cassola que ho ha de contenir tot, un bon raig d'oli calent i fregim primer l'all i, quan comença a enrossir, tota la ceba picada.

Mentre es va fent a foc lent, o mig-lent, podem agafar els lloms de bacallà, arrebossar-los en farina, i en una paella amb oli, fregir-los. No els cremem, però els fregirem prou com si ens els haguéssim de menjar així mateix.

No aprofitem ni la paella ni l'oli perquè és possible que la farina se'ns cremi, i això fa canviar el sabor del plat. Per tant, un cop fregits, els enretirem i reservem.

Encara no s'ha fet el sofregit, veritat? Doncs en una picadora o un morter, fem la picada d'avellana (per això allò que us he de que aquesta recepta és més Costa Daurada; per les reminiscències del Romesco).

Molt senzill; les avellanes, l'all, el julivert, el pebrot de romesco (o la nyora) i el gotet de vi.

Ara que ja ho tenim tot, si el sofregit ja és ben dauradet (sobre tot; que no pugi fortor de la ceba, o s'espatllarà el plat) afegim els cigrons, la picada, una quantitat generosa de sal (tastar i rectificar quan calgui) els lloms de bacallà i cobrim-ho tot d'aigua.

Primer pugem el foc, que trenqui el bull, i un cop el trenqui, el baixem per a que cogui a foc lent.  N'hi ha prou amb 15 o 20 minuts.

I ja està. Emplatar amb compte de no trencar els lloms i menjar calent. Que aprofiti i bona Setmana Santa en captiveri!.

Fabada Asturiana Urban Way of Life

Primer que res; atenció als puristes. Això no és una recepta de Fabada Asturiana de debò. Qui té hores per a comprar els millors fesols (a Tarragona en diem fesols de la mongeta blanca) i tota la nit per a remullar-los i tres hores per a bullir? Jo, no. Per tant: Tatxàn!! Recepta de Fabada Asdufriana. Temps mínim; una hora.

Ingredients bàsics:

• Tres pots de fesols del súper.
• Un paquet de botifarra negra, cansalada fumada i xoriço asturians.(si no heu trobat això al súper o a la xarcuteria, ja podeu deixar estar la recepta: per a que tingui un gust similar a les fabades, el nostre plat ha de fer servir això. Ho vénen plastificat i son embotits d'Astúries. Si ho feu amb bacon i fuet, sou els meus herois)

Ingredients addicionals:

• Una ceba talladeta a trocets
• Un xoriço standard, dels de fer entrepans.
• Uns taquets de pernil.
• Oli d'oliva i sal.

(Per cert; ja tenim oli nou. La mica que faré servir serà d'aquest)

El perquè de tot plegat

La fabada és un plat en realitat extremadament fàcil. Les fabes, l'embotit, aigua i a bullir de dues a tres hores. Nosaltres ho compliquem perquè l'embotit és molt fort. Amb mig paquet d'embotit n'hi ha prou per donar gust a tres pots de fesols. 

Per això, fem un sofregidet de ceba, sofregim també l'embotit per a que no tregui tant de suc i perdi una mica de l'olor de fumat i hi afegim xoriço normal i pernil; senzillament, viandes per a trobar-les entre tant de fesol i menjar alguna cosa més que llegums però que no ens enforteixin encara més el plat.
Per tant, obrim els pots i netegem bé els fesols a l'escorredera (ben nets, sense restes d'allò que li posen per a fer la conserva) i afegim els fesols a la mateixa olla on hem fet l'embotit sofregit. Sofregim lleugerament tot i afegim aigua en abundància (tapant els fesols sobradament) i foc fort. Llavors, quan comenci a bullir, tastem, rectifiquem de sal, baixem el foc i tapem parcialment.

Ara dependrà de la nostra paciència. Mitja hora de preparatius i mitja hora de bullir és el temps mínim. Però s'hi pot estar bullint fins a un parell d'hores. Tot depèn del que aguanti el fesol.

Fesols amb cloïsses... o Fabes con almejes?

Sincerament, no sé si faig fabes con almejes...fa molts anys que no les tasto, i no recordo gairebé com èren. Jo faig fesols a amb cloïsses i, modestament, estan molt bones.

Això és el que hem de menester per a dues persones de prou "saque":

• quatre-cents grams de cloïsses maquetes. I, sobretot, ben vives.
• una ceba.
• quatre alls.
• nyora picada (dues cullerades de cafè).
• un trosset de pebrot verd picat, poca cosa, una quarta part o menys d'un pebrot.
• oli i sal.
• un pot de fesols bullits( si ja no tenim temps per a res!!), mongeta seca si sou de Vilanova cap a munt 
• una branca de julivert.

Primer que res, preparem les cloïsses; banyem-les en un bol d'aigua freda molt salada. Com més hores, millor (vigileu que, si fa molta calor, l'aigua s'escalfarà i moriran). Com a mínim, una horeta, per a que es netegin.

En una paella mitjana, fem un sofregit bàsic d'all i ceba ben trinxadeta. 

Hi afegim la mica de pebrot verd que hem picat, i acte seguit els fesols (rentats amb aigua i escolats). No és imprescindible, però un rajolí de vi blanc ara mateix és una bona opció. Quan redueixi el vi, és el moment de ficar-hi les cloïsses i la nyora picada. I, després, el julivert picat. I justament ara, mentre es comencen a obrir les cloïsses, és quan hem de tapar-ho tot amb aigua, calenta preferentment.

No ens passéssim amb l'aigua, que els fesols no s'inflaran més (a diferència de l'arròs i la pasta, els llegums cuits ja no creixen més). Per tant, vigilem no en posem massa. Rectifiquem de sal al gust i fem bullir uns deu minuts.

I si ens ho mengem demà, millor encara.

Ja sé que amb les calors de l'estiu potser no us vingui de gust aquest plat de cassola, però ... esteu al Cassoleta, coi! És el que hi ha. Bona cuina!

Llenties catalano-extremenyes

En Bonetti em dirà: "què coi fots, penjant una recepta de llenties?". Ja ho sé; no és gaire original, no? Doncs la veritat és que, mentre les feia per casa, m'ha vingut un rampell de nostàlgia dels dies d'estudiant de Vic. I he imaginat un pis d'estudiants, i he imaginat que algú, per casualitat, a Vic o rodalies, ha trobat aquesta recepta i aquesta nit, enlloc de trucar al "pizzero", ha decidit de cuinar unes llenties. Per això ho he fet; és bàsic, però a vegades ens oblidem que hi ha coses bàsiques que s'han d'explicar.
Els ingredients, per persona:

Per al sofregit,
* Mitja ceba per persona, tres alls, una muntanyeta de pebrot picat vermell que faci la meitat o una tercera part que la de ceba i una cullerada grossa de tomàquet triturat o ratllat.
Per a la cassola:
* Un raig de vi blanc.
* Una costella de porc a trocets.
* Una rodanxa (d'un dit i mig de gruix) de xorisso vermell (en el meu cas de prop de Mèrida).
Una variant important; amb sobrassada mallorquina també surt genial. I se n'hi pot posar més, doncs no és tant forta de sabor.
* Un parell de rodanxes de botifarra blanca.
Atenció a la botifarra; de Vic m'agraden moltes coses, però la botifarra blanca no és la que més, amb diferència. Jo uso botifarra de l'Alt o del Baix Camp. Si no podeu comprar-ne, busqueu una botifarra mai plastificada, una mica seca, que es vegin punts negres. I proveu sort.
* Mig pot de llenties ja bullides. 
Si teniu  temps i el bec fi, doncs les bulliu vosaltres o les compreu bullides al mercat; faltaria més!
* Opcional:  mitja tassa d'arròs i dues rodanxes de botifarra negra.
 Aigua, oli, sal i (opcional), pebre vermell picant i/o pebre negre.


Agafem una cassola, hi posem una mica d'oli i hi fregim lleugerament la costella de porc. La treiem i reservem. Piquem la ceba, l'all i el pebrot, i fem un sofregit. Cap a la fi, hi afegim el tomàquet i seguim sofregint i salant (podem afegir els pebres opcionals en aquest moment).  Quan en estem plantejant si ja està o no, tirem el raig de vi blanc i remenem, deixant que s'evaporin un pel els vapors de l'alcohol. I acte seguit, hi tornem a ficar la costella i les llenties, que si són de pot les haurem escorregut i esbandit convenientment. Uns segons, una remenada general i ho cobrim tot d'aigua, ben cobert; a les llenties els queda un mínim de 30 minuts, que pot ser més si teniu temps de sobra. Ara, els temps s'han de comptar al revés;
A quinze minuts de la fi, hem de decidir si ho volem espessir amb arròs o si no cal. I també és el moment de ficar-hi el xorisso. Una puntualització; si ens fa por que tingui massa gust de xorisso, o massa greix, es pot fer bullir abans amb aigua, per separat, durant uns minuts, i afegir-lo en aquest moment; segueix essent bo i no és tant fort. Continuem; als deu minuts de la fi, hem de ficar-hi la botifarra blanca. I a cinc minuts del final, hem de rectificar d'aigua i de sal. I ja està. Per suposat, està malament que jo ho digui, però és un plat espectacular, amb molt de sabor, molt calòric i no apte per a règims.
Que aprofiti.

Cigrons amb bacallà

Ja és hora que treieu la cassola de fang de l'armari, o de ferro o alumini. La de fang dóna gust, però segons el meu amic Txinguetti, amb els anys anem acumulant plom que alliberen aquestes cassoles. O sigui que aneu en compte. Per un dia no passa res, però per a cada dia pot ser complicat.

Avui faig cigrons amb bacallà, un plat deliciós si us agrada el bacallà, i horrible si no és el cas. Tot i que sembla un plat d'hivern, i segurament ho és, la veritat és que el sabor del bacallà no molesta gaire a l'estiu. Fa poc, an Txinguetti, li vaig passar aquesta recepta. Si m'ajuda a trobar feina, no caldrà que la faci, que l'aconvidarè a casa a menjar-ne.

Deixem clara una cosa; podem anar a la pesca salada o als "ultramarins" i comprar el millor bacallà d'Islàndia que trobem, per uns 25 euros el quilo o més. Llavors podem posar-lo en remull, a la nevera, i canviar-li l'aigua cada sis hores durant un parell o tres de dies. Mentretant, podem haver anar a comprar cigrons secs, els podem haver deixat en remull una nit, bullir-los hores, etc. Si ho fem així, sortirà un plat de cinc estrelles, per un cost equivalent al de la llagosta salvatge de Cambrils. Com tenim pressa i som pràctics, ho deixarem en un plat de quatre estrelles i farem el següent respecte els ingredients per persona:

• Un tall maco de llom de bacallà. Recomano el de l'Àrea de Guissona, que és molt económic, ve congelat i dessalat i està molt bé de qualitat. A més; si aneu a comprar-lo i hi ha talls lletjos (els macos desapareixen en seguida) cap problema, ja que el farem a trocets. Recordo que els de La Sirena estàven bé, quan la Sirena era del Pep Cernuda; ara que és de Gallina Blanca, no ho sé.
• Cigrons de pot; un terç o mitg pot per persona (depèn de com sigueu de tripaires). Millor marca, millor cigrons. Però jo els he fet amb marca blanca Eroski i cap problema.
  
• Mitja ceba (millor vermella, ceba de Figueres, però això sempre, per als sofregits. Si no, la blanca, la de sempre)
  
• Tres o dos dents d'all
• Farina
  
• Mitja culleradeta de nyora picada (pi-ca-da; la "carne de pimiento choricero" en conserva no val res). Si no hi ha nyora, més val pebre vermell. Però feu el favor de trobar la nyora, que és molt més bona. Potser convé anara al mercat?
  
• Un polsim de pebrot de Harissa. Si no podeu anar a Tuníssia a buscar-la, ni us la póden portar del Magrib, crec que al carreful hi ha alguna cosa. Si no, pebre vermell picant pot fer el fet. Com sempre, si em voleu fer cas, agafeu el primer inmigrant que veieu pel carrer i compreu-li harissa al preu que us en demani.
• Mitg gotet de vi blanc i aigua bona de garrafa.
  
• Oli d'oliva i sal, només per a rectificar, que el bacallà ja és un pel salat.

Preparació:
Fem el bacallà a daus grossets (ull amb les possibles espines), per a que expandeixi més el sabor. Us el trobareu en forma de "tropezones" quan us mengeu els cigrons. Enfarineu els trocets i fregiu-los a la cassola. Quan estiguin enrossits, treieu el bacallà i reserveu-lo. En aquell mateix oli enfarinat, feu inmediatament el sofregit a foc lent de la ceba i l'all picats amb ganivet. Un sofregit a foc lent triga temps a estar enllestit; si teniu pressa, pugeu el foc, però remenant i vigilant que no es cremi. Quan estigui enrossit i bó com per sucar-hi pa, podem escòrrer els cigrons amb el raig d'aigua de la pica (que no surti brumera, si us plau, dels cigrons) i ficar-los a sofregir. En quant el primer cigró exploti, afegim el bacallà que havíem retirat, fiquem-hi el vi i remenem. Deixem que la ferum de l'alcohol ens entri pel nas i servim-nos un gotet del mateix vi per anar fent boca mentre cuinem (a que quan cuines és com més bó està el vi, eh, Toni?). Acte seguit, cobrim amb l'aigua. Tapem bé els cigrons d'aigua, baixem el foc, afegim la nyora i el harissà i anem a fer el que tinguem que fer, que tenim un mínim de mitja hora de cocció.
Quan tornem, examinem la cosa. Tastem el suquet i rectifiquem de sal (i de harissà, potser). Llavors, només és qüestió de reduïr l'aigua per a que sigui un plat de cullera però no una sopa. O sigui que si hem d'afegir aigua perquè ens hem quedats curts, fem-ho. I si hem de reduïr l'aigua perquè ens hem passat, apugem el foc. Quan tingui consistència de "potaje", el plat ja està llest.
Espero sincerament que en gaudiu com jo.