Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sopes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sopes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de juny del 2020

La sopa freda d'enciam

Mireu, no us vull enganyar; és una xorrada. Però osti: és una xorrada que funciona.
No és una amanida, no és un gaspatxo. És un plat fred d'estiu, diferent, simplicíssim, que us ajudarà a variar la dieta. Proveu-ho.

Ingredients:
  • 1 Enciam iceberg
  • Aigua fresca
  • Sal
  • Oli d'oliva verge
  • Vinagre

Si heu llegit la recepta del cocktail de gambes, haureu trobat el concepte "enciam iceberg tallat en juliana, fent filets molt prims". Doncs aquí també ho necessitem; traieu el ganivet del pernil i talleu-lo finíssim. Que semblin fideus d'enciam, no pas trossos.

Poseu l'enciam tallat així a un bol. Saleu-lo a consciència, afegiu-li un raig de vinagre generós i un raig d'oli. I deixeu que l'enciam es rendeixi, que es marini amb el vinagre, que la sal l'estovi i que l'oli ho confiti tot. Uns 20 minuts o mitja hora. Ja veureu com li baixen els fums a l'enciam.

Acabat aquest temps, poseu-lo a la nevera. A refrescar-se. Assegureu-vos de tenir aigua a la nevera, ben fresca. A l'hora de servir, ho emplatem i ho cobrim d'aigua fresca per fer la sopa.
I ja està. Dificultat, zero. 

divendres, 19 de desembre del 2014

Les mandonguilles de la sopa de nadal

Les mandonguilles de la sopa de nadal


Ja hem tractat en tema de la sopa; vam començar amb una recepta bàsica i fàcil, ràpida i sense feina, i fa uns dies ho vam complicar.

Encara que una de les premisses d'aquest bloc és "tenim poc temps i no estem per orgues", comença a arribar el moment de reconèixer que hi ha coses que necessiten el seu temps; el dinar de Nadal és una d'aquestes coses.

La sopa bona, aquella de l'àvia i d'algunes mares, és un plaer culinari que no surt d'un sobre. Potser ens hem acostumat a obrir un pot que hem tret del congelador, que ens van donar l'altre dissabte quan hi vam anar, però darrera aquell pot hi han hores de feina i de knowhow.

Per tant, fem el favor de dedicar una tarda a millorar la sopa per a que pugui arribar a tenir el rang de "Sopa de Nadal". I ho fem amb les mandonguilles, el que a altres llocs s'anomenen pilotilles.

Ingredients per a més de 10 persones

(A casa, per nadal, som molts. Què passa, eh?)
  • 1/2 Kg de carn picada de porc, de carnisseria
  • 1/4 Kg de carn picada de vedella, també de la bona
  • 2 ous
  • de 4 a 5 dents d'all (menys de mitja "cabessa")
  • Una branca generosa de julivert
  • Pa ratllat
  • Farina de blat
  • Sal i pebre

Busquem un bol gros o una olla de parets baixes com a recipient per fer la barreja. Piquem l'all i el julivert a trossets ben petits (molt, molt petits o ens faran molta nosa). Reservem la picada.



Al bol, fiquem tota la carn i la barregem bé. Per comoditat, la podem apartar com si folréssim el fons del recipient; ara tenim espai per a la resta d'ingredients.

Afegim els dos ous (clara i rovell), el pa ratllat (una bona quantitat, com a la foto; s'haurà de tornar a afegir més tard, segurament), la picada i salpebrem generosament.  


Ara hem de remenar amb les mans una molt bona estona. Hem d'aconseguir una massa compacta que no s'enganxi amb facilitat. Si cal, afegim pa ratllat.




Quan ens sembli que pot estar, tastem la barreja. Això potser us farà fàstic. Carn crua amb all, julivert, sal pebre, ou....penseu una mica; no és res més que una mena de steak tàrtar, i probablement us agradi molt quan ho tasteu. Jo de petit em menjava unes quantes mandonguilles crues mentre ma mare les feia.

Si estan bé de gust, de sal i de pebre, d'all i julivert, i la textura és agradable a la boca, la carn estarà llesta. 

Preparem un recipient amb farina de blat, i un recipient gran on emmagatzemar les mandonguilles. I comencem:



S'han de fer boletes petites, que siguin agradables de trobar a una sopa. No us confongueu; no esteu fent pilota pel caldo, si no només mandonguilles. Cadascuna ha de passar per la farina, després l'enretireu i l'espolseu per a evitar excés de farina a la sopa. I finalment al recipient. En el meu cas, el recipient està pensat per a ser congelat. Si no voleu congelar les mandonguilles, penseu que màxim en dos-tres dies les heu de coure, ja que porten ou.

Al recipient, degut a que en surten moltes, les separo per capes de plàstic de cuina. No es bona idea que s'ajuntin gaire si no volem fer un pasterot que no es pugui ni coure.

Les mandonguilles no van al brou, si no a la sopa. Han de coure uns 15 minuts mínim si són petites. Us heu d'organitzar amb el temps de cocció dels galets, que també és prou llarg.

Us passareu molta estona amb les mandonguilles, però val la pena; per suposat, res a veure amb les que es venen fetes. A més, les mandonguilles tenen altres aplicacions interessants, com la sèpia amb mandonguilles, les mandonguilles en suc, bacallà amb mandonguilles....si més no, enriquiran la varietat de la vostra dieta.

dilluns, 15 de desembre del 2014

La sopa, millorada

Revisió de desembre de 2014 ; millorar el brou de pollastre

Passat un temps hem aprés més coses dels brous i les sopetes. I és un bon moment per a parlar-ne, millorant la recepta bàsica que al seu dia vaig escriure aquí:

1. Millora número U; més blanquinós i opac. Això s'aconsegueix:
  • Amb més patata (dues patates enlloc d'una)
  • I, sobretot, permetent que el midó de la patata passi a l'aigua. Com? trencant les patates crues en comptes de tallar-les a bocins; per allà on l'hem trencada, la patata, deixarà anar midó.
  • I també si ho fem com fa la meva sogra; que quan ha acabat el primer bull, treu la patata, la xafa amb la forquilla fins que fa una pasta i la torna a ficar al brou.
2. Millora número 2; més ingredients.

Ja ho sé. Com diuen per allà al centre, "con buena p¿%%a bien se f¿%%a". Però és cert. Unes quantes coses que li queden bé al pollastre son:
  • Un peu de porc
  • Un ós de vedella i un ós de porc, amb xixa els dos (podeu posar ossos genoll i/o espinada i, a més, un xurrasco sencer de vedella; deliciós)
  • Per valents; un tall de xai, per exemple de coll. O de ronyonada, un parell.
  • Botifarra blanca de la bona. Si no us agrada crua i sense pa, no la poseu; no millorarà amb el caldo.
  • Mandonguilles de carn de vedella i porc (mandonguilles o bé pilota; una megamandonguilla que triga a coure's el mateix que tot el brou)
  • Un ós de porc salat (en diuen un "ós blanc")
  • Un ós de pernil (molt de compte; és molt fort)
  • A més d'aquests ingredients, d'un en un o tots junts, podeu posar-hi un tros de gallina; cuixa, pit o tall de darrera de la cuixa.
  • Si teniu un bon pernil a casa, podeu ficar-hi un tros de greix blanc amb o sense pernil. Atenció al greix; el blanc. El groc us espatllarà el brou.
  • En quant a ingredients vegetals, també milloren el brou uns cigronets o uns fesolets, una mica d'arrós o unes bledes ja bullides (si son crues probablement la seva fortor també us espatlli el caldo)
3. Millora número 3; més paciència.
 
Sí; ja sé que som urbanites. Però si en comptes de fer el caldo amb l'olla exprés li dediquem tres hores d'olla normal, afegint aigua mentre va baixant, removent i, sobretot, treient l'escuma bruta que es fa al principi a la superfície, llavors el brou millora una barbaritat. El foc lent fa miracles amb això.

Bé; suposo que per a molts el caldo és de calaix, però jo tant de bó n'hagués aprés més aviat a fer-lo com s'ha de fer.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Bàsic; el brou de pollastre amb verdures

L’altre dia vaig veure com els del “cuines” de TV3 s’atrevien a dedicar un programa sencer a fer un saltejat de bolets. Si ells d’una cosa tant simple en fan un programa, jo també puc fer un article d’una cosa bàsica però no tant de coneixement universal; el brou de pollastre, imprescindible en aquesta època per a entrar en calor.

Primer que res; no sóc expert en brous. N’he fet, en faig, i sovint m’equivoco. Per exemple; el brou de Nadal m’ha sortit molt bé (modèstia a part) tres vegades. La quarta em va sortir senzillament “correcte”. Però correcte, per Nadal, és poca cosa. En els brous “de cada dia” he tingut molts desenganys, i, tot i que és normal que sigui així, el brou de la mare o el de la sogra són molt superiors a les meves proves.

Succeeix, però, que de tant fer brous acabes aprenent unes normes bàsiques, fins al punt de que pots explicar el que és un brou bàsic ben fet, sense entrar en brous més elaborats que poden sortir malament.

Hi ha una cosa que s’aprèn: que la frase “tot fa bullir l’olla” és certa; però no es pot entendre que “tot queda bé al brou”. No, no tot queda bé. Massa porc ho espatlla. Massa vedella, també. Els óssos de pernil són perillosos. I la botifarra, si no és molt bona, també. El qui fiqui botifarra negra i la deixi mitja hora, es trobarà amb un brou fort i brut. I el qui fiqui xampinyons descobrirà que no són precisament bons, els xampinyons bullits.

Pensant, com sempre, en la gent que vol menjar bé però pot partir d’una base pobre en la cuina, escric aquesta recepta bàsica de “brou de pollastre amb verdures”, que segur que ens queda bé i és barateta.



Ingredients:
  • Una carcassa de pollastre sense pell. Es mereix una explicació detallada: avui en dia, als mercats i supermercats ja no es ven el pollastre sencer amb vísceres. Es ven el pollastre net o a trossos. La manera més barata de comprar pollastre és comprar-ne un de sencer al mercat i demanar que et separin les cuixes, et filetegin el pit i et separin servir el coll, les ales i la carcassa per al brou. Si no volem o podem comprar un pollastre sencer i que ens el preparin, podeu fer el brou de pit o de cuixa  de pollastre, i també ens quedarà bé, només que sortirà més car. Ah! I la pell, millor que la llencin; a la pell del pollastre s'hi acumula el greix i els antibiòtics que donen a les pobres bèsties a les granges.
  • Una patata pelada.
  • Una ceba pelada i trossejada.
  • Mig porro (o un si és petit, mida “calçot”).
  • Una pastanaga.
  • Un tros de xirivia.
  • Un tros de nap.
  • Una branqueta d’api.
  • Un parell o tres de fulles de col a trossos.

Hem de vigilar amb l’api. Té un gust molt fort, i molta quantitat ens pot monopolitzar el gust del brou. També s’ha de vigilar amb la col; hi ha a qui no li agrada gens. O sigui que compte no ens passéssim. A mi si que m’agrada, que consti, i per això jo poso més quantitat (uns dos-cents o tres-cents grams).

Si tenim una olla exprés (o ràpida) o una olla normal, els temps varien força. Però tindré en compte les dues opcions: fiquem tot el “fato” a l’olla, cobrim bé d’aigua, i una mica mes. Salem una mica l’aigua i a bullir. Tapem una mica l’olla, deixant que en surti vapor, fins que comenci a bullir. Llavors destapem i traiem tota l’escuma fosca que hi haurà flotant, amb un cullerot o amb un colador. Un cop net, tapem i comencem a comptar seriosament el temps de la cocció; si tenim una olla normal, tapem deixant que vagi sortint vapor, baixem el foc una mica i comptem una hora i mitja, aproximadament. Si fem servir una olla ràpida o express, tanquem la tapa, i quan el vapor surti per l’espita baixem el foc a la meitat i comptem de mitja hora a tres quarts, màxim.

Quan ha passat el temps, tanquem el foc (en la ràpida, retirem del foc i esperem a que baixi la vàlvula de seguretat i podem obrir).

Ara ja tenim un brou de pollastre. Ja està bo, però potser serà fluixet, depenent de la quantitat d’aigua que hi hàgiu ficat. Però el podem millorar, o al menys fer-lo més intens de sabor. Es tracta de colar tota la carn d’olla i separar-ne la carn de pollastre dels óssos. Per a fer-ho, convé que ens anem mullant els dits amb aigua ben freda i desossem el pollastre amb les mans. Un cop tinguem tota la carn separada del óssos, aquests ja es poden llençar i ens quedem amb la carn i la verdura (separem la patata, que ja deu estar a punt de ser puré i reservem-la); xafem una mica amb una forquilla la carn i la verdura i la tornem a ficar a l’olla, amb el brou; li fem arrencar el bull uns cinc o deu minuts i ja està; colem el brou i ja podem fer sopa.

En quant a la carn d’olla, la verdura i la patata (que havíem reservat ) ens pot servir per a fer croquetes, o per a fer canelons. O per a fer experiments culinaris, si voleu. O per a menjar-vos-la tal i com està. O per a donar-li al vostre gos. Que aprofiti.