Coca en recapte "quickurbanlife" (2)

Atenció! Ahir vaig veure al súper un producte que ens anirà al pel per a fer la coca en recapte encara més fàcil; hi ha una massa de pizza superfina i rectangular de la casa Buitoni (com a mínim, he trobat aquesta). Només se li ha de fer la vora amb els dits. Ja és plana, ja és finíssima, i ja té forma rectangular. Ah! I la cocció són 10-15 minuts a 240º, diuen.
Salut i que aprofiti

Coca en recapte "quickurbanlife"

Em fa molta ràbia; darrerament s'estan posant de moda els rissottos. No em sap greu pels arrossos italians (bé; una mica si, donat que aquesta és terra d'arròs; mentre escric, estic fent un arrós de costella de porc i bolets, el que seria un rissotto al funghi porcini, només que jo sempre l'he anomenat arròs amb porc i bolets i que no porta mantega). Bé; el que em sap greu és que els catalans no hem sabut mai vendre els nostres plats. I potser que ho parem, això.
Aprofitarem l'impuls de marketing dels productes italians per a fer un plat, adaptat al temps escàs del que disposem, totalment d'aquí.
La Coca en Recapte, també anomenada Coca amb Ceba, diuen que és originària de la zona oleícola "Garrigues-Ciurana); més o menys, Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Tarragonès i Les Garrigues. I es cuina en forn de pa. Te una germana o cosina propera a Mallorca, on la fan amb més verdures. La Pizza és una cosina llunyana de la Coca en Recapte.
Com deia, ens aprofitarem de la venda de productes italians per a fer-la més de pressa, sense perdre gairebé cap grau de gust ni de qualitat respecte a la coca artesanal (que fa molt de temps que no la faig i que necessito practicar-la abans d'escriure'n la recepta).
Al súper, comprarem base de pizza refrigerada (jo he fet servir Buitoni).
La obrirem, la enfarinarem una mica, per a que no s'enganxi, i damunt el marbre de la cuina la estirarem molt més del que ja ve estirada, amb un rodet de fusta o amb els dits, cuidant de no foradar-la, aprofitant per a donar-li una forma més quadrada o rectangular que ens càpiga al forn. Li farem una vora  a la base amb els dits; una vora encaragolada.
Per cert; escalfarem el forn seguint les instruccions de la base de la pizza (crec que eren 10 minuts a 210º, però no n'estic segur).
Tallarem en juliana unes quatre o cinc cebes mitjanes (s'ha de ser generós) i un pebrot vermell a llenques de dos centímetres d'ample. Ho sofregirem tot junt, amb oli però no massa quantitat. I també ho salarem. Quan estigui gairebé feta (un pel abans de si l'anèssim a fer servir com a sofregit d'un plat més complicat) la retirarem del foc, i cobrirem tota la coca amb la ceba i el pebrot. No hi poseu gaire oli, a la coca, o serà molt oliosa. Espolseu bé la coca i la ceba amb pebre vermell mólt i dolç.
Ficarem la coca al forn durant el temps que ens marqui la base de pizza (10-15 min), i a la temperatura adient (pot ser 180º?). De tota manera, no us en refieu massa dels italians i aneu fent cops d'ull a la coca.
Et voilà! Un altre plat fet; senzill i boníssim.
Podeu menjar-vos-la així, o podeu fregir arengades i ficar-les a sobre al forn, o podeu fer-ho amb llonganissa (botifarra, si sou de més amunt de Sitges).
Que aprofiti.

(Imatge robada de http://padenous.blogspot.com No t'enfadis, company blogger)