Llenties amb costella "urban style"

Un altre oblid imperdonable!
No vaig penjar mai la recepta de les llenties! I això no pot ser; un plat calòric, senzill, saborós, fàcil....Doncs no, mai no l'he penjat. 
Aprofitant el confinament i com és d'avorrit repetir de plats saludables i lights, l'he fet i fotografiat. Rectifico l'immens error històric de no haver-lo penjat mai, i ho faig ara mateix.

 Necessitarem per a quatre persones (i en sobrarà):

• Dos pots de vidre de llenties (per això la recepta és "urban style"; no tenim gaire temps per deixar-les crues i en en remull, oi?
• vuitanta-noranta grams d'arròs (una tassa de cafè).
• Mig quilo (o una mica menys) de costella de porc tallada a trossos.
• Bona quantitat de cebes (jo n'he posat dues de grosses. Aquest ingredient pot variar; en poseu poc? No serà tant bo. En poseu molt? Genial)
• Mig cap d'all.
• Un bon tros de xoriso.
• Sobrassada, 50 grams.
• Pebre negre, fulla de llorer, farigola.
• Sal, oli (sempre d'oliva) i aigua. 

(nota; tant el xoriso com  la sobrassada donen molt de gust i envermelleixen el plat. Això és bo, però qui dubti de sabors forts, que posi una cosa o l'altra. Fins i tot, menys quantitat.)

Primer que tot, a la cassola, amb bastant oli, sofregim els trossos de costella, salpebrats, fins que quedin fets com per menjar-se'ls.
Els enretirem.

Llavors, seguim picant la ceba i l'all per a sofregir-lo. Primer l'all i quan enrossegi, la ceba. Foc lent, o mig-lent. I aprofitant l'oli i el greix d'haver saltat la costella.

Bon moment per netejar les llenties. Les haurem de fer ben netes; les hem d'abocar a l'escorredor i netejar-les bé amb aigua. No fan falta dos pots, però....què fem amb mig pot o una mica més a la nevera. No val més cuinar-les i els afamats que repeteixin? Doncs això.

Ja anem acabant el que seria la feina. Un cop estigui cuita la ceba, i dolça, ja podem afegir-hi:

• La costella.
• Les llenties.
• La fulla de llorer i la farigola.
• El xorisso i/o la sobrassada (aquesta es desfarà mentre es cuina, no patiu)
• I podem tapar-ho tot amb aigua i dur-lo a ebullició.

Es tornarà vermell de seguida. Ajudeu a que es desfaci la sobrassada remenant amb el cullerot.
Quan faci un quart d'hora que bull, podem afegir-hi l'arròs, calculant que més val que s'hagi de menjar amb cullera que amb paleta. Difícil de calcular? Doncs una tassa d'arròs es beu aproximadament dos-cents mil·lilitres de líquid. Per tant, si dubteu, un got d'aigua o dos (cent o dos-cents ml.) I ara sí que, darrera l'arròs, ja està. L'arròs cuit són 15 minuts al foc, que millor sigui lent. Rectificar de sal i remenar bé, sobre tot. I ja està.

La cosa és fàcil i molt gustosa. Aprofiteu, que si comença la calor haureu de deixar aquest plat per l'any que ve.
 

El conill a la cassola

Ep, hola!
Avui torno amb un plat de confinament (no té perquè, però son els temps que ens han tocat viure). 
És un plat agraït, saborós, gairebé de festa, que us recomano molt de provar si no us hi heu ficat mai.
Vaig comprar a l'Àrea de Guissona un conillet d'un quilet, potser ni hi arriba. És un rotllo comprar-lo sencer, perquè l'has d'esquarterar i li has de treure coses que no sé ni per què les posen, com el cap (això sí; les galtes són delicioses, tot i que evidentment son con una llentia de grosses) o els pulmons. En qualsevol cas, vaig fer la feina de Jack l'esbudellador i amb mig conill vaig fer aquest plat.

Primer que res, els ingredients:

• Mig conill, tot i que em vaig equivocar i és millor fer-lo sencer (si et queda bo i no pots repetir, quina ràbia)
• Tres o quatre cebes
• Un grapat d'alls, com sis o vuit.
• Una mica de pebrot vermell, fresc, a trossos petits.
• Un parell de tomàquets ratllats.
• Xampinyons (o o bolet en conserva, o congelat)
• Herbes aromàtiques i espècies; una fulla de llorer, pebre negre, farigola, però també hi cap romaní, per exemple.
• Un tros de branca de canyella. Lligada, per a que no es trenqui. (La canyella en pols és pràctica, però dona massa gust i no sé quanta en fa falta)
• Un raig de conyac.
• Aigua mineral.

Primer, salpebrem i fregim una mica, a la cassola on courem el plat, a foc viu, els trossos de conill. Que quedin així és suficient.

Ara ja es pot començar amb el sofregit:

• Afegim primer l'all, sense tallar, només pelat, a foc alegre.
• Un cop enrossit, afegir la ceba, en juliana. No cal tallar-la a trossets o a daus.
• Amb la ceba, el pebrot; una mica. Ni un ni mig; un  quart, per exemple?
• Finalment, els tomacons o tomàquets ratllats.
  
  

Cuinar a foc suau o lent. Al final, afegir els xampinyons. Jo els vaig comprar ja llaminats. Menys feina.

En quant està tot cuit, sal (que no n'hem posat), les espècies, el conill, un raig de conyac (no un got; més aviat dos xarrups o "xupitos").

Us poso el detall de la branca de canyella; jo no sé controlar el gust que li dona si la poso en pols, però si la posem en branca no la podem posar tota. I quan la trenques, es trenca i pot desfer-se dins la cassola. Per això convé lligar-la amb fil de cuinar o de cosir, blanc.

Molt bé; hem rectificat d'espècies i de sal? Doncs ara, ho tapem tot amb aigua bona, mineral si pot ser, i, a foc ben lent, deixem-ho coure una hora. remenant de tant en tant no fos cas que se'ns enganxin els xampinyons.

I ja està; us torno a posar la foto per a que vegeu l'aspecte final.Que aprofiti.

L'arròs caldós de llamàntol i carxofa, en confinament

Primer que tot; disculpeu. No havia penjat mai aquesta recepta ni similars pensant que ja hi era. I per això ahir la vaig fer sense fer fotos del procés, pensant que no feien falta. Però donat que vaig aplicar petits canvis que em van millorar molt la recepta, i pensant que valia la pena fer una reedició de la recepta, només vaig fer una foto final.
Llàstima.
De tota manera, les explicacions seran prou acurades, o com a mínim això pretenc, per tal que no es perdi cap pas d'aquest plat excel·lent.

La segona cosa que cal explicar; estem passant el confinament del Covid-19. Això vol dir que tractem molt, gairebé exclusivament, amb congelats. Però, i el primer sorprès sóc jo, el resultat és molt bo. 
Anem per feina. Ingredients, com sempre, per a quatre persones:

El Sofregit:

• Quatre cebes figueres, de mida normal
• Mig cap d'alls
• Un tomàquet o tomacó ratllat
• Una cullerada de cafè, ben plena, de pebrot de romesco o nyora picada
• Mitja cullerada de cafè, rasa, de pebrot "de la vera"(Què voleu que us digui; està boníssim. Però vigileu, que dona massa gust. I, si no en teniu, no el substituïu per res)

Suposo que sabeu fer un sofregit a foc lent. Si no, seguiu aquest link.

És important començar per l'all, a foc mitjà, i quan estigui ros afegir la ceba tallada en dauets, a foc lent. Finalment, el tomàquet ratllat. I sal, és clar. Aquí no hi hem d'afegir ni pebre ni herbes, excepte els pebrots i la nyora.

´

Abans de fer el sofregit, hem de sofregir i retirar i reservar els següents ingredients:

• Quatre carxofes, ben pelades i sense fulls secs; només el que és ben tendre. En juliana.
• Uns quatre-cents grams de calamar, net, en rodanxes.
• 16 o 20 gambes o llagostins. Que siguin congelats no vol dir que no siguin de bona qualitat.
• Un llamàntol a trossos. Jo tallo anelles, cap en dues parts i pinces.

Ja està fet el més important, ara per ara. Quan el sofregit vegetal estigui per a menjar-se'l a cullerades, l'hem de rectificar de sal (fem-lo saladet, que ara hi va l'arròs i l'aigua) i ja podem barrejar-hi tots els ingredients que hem reservat.

S'ha de fer a una cassola grossa, o una olla. Aquí hi fiquem:

• el sofregit vegetal
• el peix sofregit

Un parell de tombs amb el cullerot de remenar i afegim l'aigua:

• 1,200 l d'aigua de boca. Mineral, si pot ser.

Tots els líquids que hàgiu pogut rescatar de la preparació del peix es poden afegir a l'aigua: el líquid fosc que deixa anar el calamar i els sucs que surtin del llamàntol quan es descongela (si és fresc, també deixa anar aigua).

Quan bulli, jo el deixo 10 minuts bullint a poc a poc, per extreure'n una mica més de sabor. Un cop passat aquest temps, afegim:

• 200-300 g de cloïsses.
• 370 g d'arròs (faig servir extra, i aquest bloc en parlo molt del seu sabor. Però si feu servir bomba no us mataré, tampoc) 

I poca cosa més; només vigilar el foc, baixar-lo al mig o menys, per a que vagi bullint però sense perdre aigua, durant exactament quinze minuts.

I ja està. Retirar del foc i tapar, que no volem perdre més aigua; volem menjar-lo caldós, no pastós. I que us aprofiti!!