Rap amb fredolics

Aquesta sí és una recepta feliç. Aquest matí he descongelat uns talls de rap per fer a la planxa, però som a la tardor i servidor encara no havia menjat bolets de temporada. Així que he anat a la verdura a veure si trobava uns rovellons per a acompanyar el plat i he trobat quelcom millor; fredolics!

Ha sigut com un flash. Se m'ha ficat al cap que la combinació de sabor havia de ser espectacular i els he hagut de comprar; aquesta és la senzilla recepta:

Rap amb fredolics per a dues persones:

• Quatre talls macos de rap
• Un parell de grapats de fredolics (s'ha de ser generós; el fredolic minva moltíssim)
• Mig cap d'alls
• Una branca picada de julivert
• Oli d'oliva
• Una mica de farina
• Sal

Netegem els fredolics (fulls de pinassa o fulles seques, terra, etc..).

En una cassola plana o paella, escalfem l'oli. Entretant, salem i enfarinem els talls de rap. Quan l'oli estigui calent, els fregim ràpidament per les dues cares. Es tracta de "segellar" els talls per a que no perdin aigua, no de coure'ls. Per tant, màxim un minut per cada banda. Els traiem i els reservem.

Piquem l'all i, aprofitant l'oli calent, el fregim fins a que quedi daurat. 

I just en aquest punt, afegim els fredolics, els salem i els tapem.

Ara és quan els fredolics comencen a "plorar" i treuen la seva gustosa aigua. En un parell de minuts, els fredolics han deixat anar prou suquet com per a acabar de coure-hi a dins els talls de rap.

Afegim el julivert ben picadet i ja està. Baixem el foc, ho deixem tapat per a cuinar el rap per dins durant un parell o tres de minuts més, i destapem per a que evapori una mica el suquet.

És fàcil. 

És suau.

Està boníssim. 

És elegant. 

Excepte el preu, crec que ho té tot, aquest plat.

Que aprofiti!.

 

Tagliatelle a la caseruola con frutti di mare

Sembla una xorrada però no ho és. Això no són spaguetti marinara, o tallarines amb un sofregit de peix. No del tot. Hi ha un detall que ho fa diferent, i és que la pasta s'acaba amb fumet de peix, agafant tot el sabor.
Va, que ho explico.

Ingredients:

• Sofregit d'all i ceba. Es fa així.
• Cosetes que us agradarà trobar a la pasta; jo ho he fet amb les potes de quatre sípies fresques, un grapat de cloïsses, uns 100 grams de gambetes pelades crues i quatre gambots sencers pelats (reserveu el cap i tota la closca amb les potetes). 
• Una mica de tomàquet, poca cosa.
• Una mica de pebrot de romesco picadet.
• Julivert com a opció.
• La pasta; jo ho he fet amb tallarines, 500 grams.

Primer, preparem la mica de peix:

Les cloïsses s'obren al vapor i el suc es reserva. La resta, fregidet per separat i després ajuntat al sofregit d'all i ceba.

Amb els caps i la closca dels gambots i un quart de litre d'aigua, aproximadament, he fet un fumet de 10 minuts, i hi he afegit l'agua de les cloïsses i un polsim de pebrot de romesco picat.

Al sofregit, afegeixo una mica de tomàquet (poca cosa per a que no mati el sabor del peix). Jo he posat només això, i ho he fregit tot junt uns cinc minuts.

Finalment, filtro el fumet i l'afegeixo al sofregit. Salo aquesta "sopa" ben salada , li faig arrencar el bull i ho reservo.

Ara ve quan "el maten". Jo he fet servir tallarines de Gallo, de 8 minuts. 
Primer, amb aigua bullint, he escaldat les tallarines exactament 4 minuts, les he tret de l'aigua i les he refredat a consciència sota l'aigua. Es tracta de que perdin midó, es dobleguin, però encara no s'inflin amb aigua. Aquest és l'aspecte resultant.

I me n'he anat a la piscina.
Això de la piscina també té una explicació; si talleu el bull de la pasta i la teniu eixuta, la pasta us esperarà sense inflar-se ni estovar-se. Per tant, mitja hora o una hora més tard, podreu acabar el plat.
Posem la cassola amb el sofregit i el fumet. Quan bulli, hi afegim la pasta, baixem el foc i tapem la cassola. Aquí hi he afegit julivert picat, per donar-li un punt de frescor. Esperem exactament 5 minuts més i ja tenim la pasta perfecta, amb tot el gust del frutti di mare!

I ja està.
M'han quedat molt blancs. Efectivament. Però si voleu que tinguin sabor a mar, no convé passar-se amb el tomàquet.

Si hagués tingut tinta de sípia, probablement l'hagués afegit al sofregit justament mentre es fregia el tomàquet i estaríem a punt de degustar els Tagliatelle a la caseruola al nero di seppia. Animeu-vos a tastar-ho.

Que aprofiti i bon estiu!!

La sopa freda d'enciam

Mireu, no us vull enganyar; és una xorrada. Però osti: és una xorrada que funciona.

No és una amanida, no és un gaspatxo. És un plat fred d'estiu, diferent, simplicíssim, que us ajudarà a variar la dieta. Proveu-ho.

Ingredients:

• 1 Enciam iceberg
• Aigua fresca
• Sal
• Oli d'oliva verge
• Vinagre

Si heu llegit la recepta del cocktail de gambes, haureu trobat el concepte "enciam iceberg tallat en juliana, fent filets molt prims". Doncs aquí també ho necessitem; traieu el ganivet del pernil i talleu-lo finíssim. Que semblin fideus d'enciam, no pas trossos.

Poseu l'enciam tallat així a un bol. Saleu-lo a consciència, afegiu-li un raig de vinagre generós i un raig d'oli. I deixeu que l'enciam es rendeixi, que es marini amb el vinagre, que la sal l'estovi i que l'oli ho confiti tot. Uns 20 minuts o mitja hora. Ja veureu com li baixen els fums a l'enciam.

Acabat aquest temps, poseu-lo a la nevera. A refrescar-se. Assegureu-vos de tenir aigua a la nevera, ben fresca. A l'hora de servir, ho emplatem i ho cobrim d'aigua fresca per fer la sopa.

I ja està. Dificultat, zero. 

El cocktail de gambes

Plat estrella dels àpats refinats dels 80, tampoc podia faltar a casaments, batejos i comunions, com el pijama o les postres de músic.

Mireu; és senzill, és gustós, és fresc, és fàcil. I a sobre és vintage. Ho té tot per a triomfar.

Ingredients per a quatre persones:

• 1 Enciam iceberg.
• 1 bossa de gambes pelades, cuites o crues, congelades.
• 1 gambot fresc i gros per persona (també els venen congelats, però ull; estem parlant d'una qualitat que ho flipes, que consti)
• 1 Llauna de pinya en almibar.
• Salsa rosa (feu click a "salsa rosa" i us ensenyo a fer-la)

Primer tallen en juliana l'enciam iceberg. Però atenció: agafeu el ganivet del pernil i feu fils. Prims, ben prims. Han de semblar fideus d'enciam. Poseu-los a quatre plats fondos. Això si no trobeu per casa les típiques copes de cocktail de gambes; unes copes de broc gran, molt gran. Algunes fins i tot tenien dues peces; a la de baix s'hi ficava gel picat i, a sobre, hi anava un bol de vidre per al cocktail. Era genial, però no compto en que els tingueu.

Obriu el pot de pinya. Penseu en una rodanxa per persona, i talleu-la a bocins, radials. Dipositeu-la sobre l'enciam.

Ara, les gambes: Han d'estar bullides i ben netes i refrescades. Si les heu comprat congelades i ja cuites, descongelar i rentar amb aigua, que se'n vagi aquell regustot de bullit. Si les heu comprat crues i congelades, bullir un parell de minuts. I si ésren fresques, punyeteros pastosos, llavors bullides dos minuts, pelades i refrescades. Poseu-les sobre l'enciam i la pinya.

És el moment de posar una cullerada generosa de salsa rosa per damunt del plat. Que sigui el comensal que la remeni al seu gust. 

I les gambes grosses? El mateix que les petites, però amb més cura. Compte amb que es facin massa; seria un crim. Més val que quedin un pel crues del mig que no pas massa bullides.

I les posau suaument sobre del plat ja salsejat. Que la gamba grossa quedi neta, que es vegi. Fardem de gamba.

I ara, el fred. És un plat que s'ha de refredar  un cop preparat. Espero que tingueu espai a la nevera.

I a l'hora de menjar, serviu ben fresquet.

La Salsa Rosa

Tot i el confinament, resulta que estem gairebé a l'estiu. I a l'estiu tant li fot el confinament; les cassoletes venen menys de gust i el que millor entra és el menjar fresquet.

Per això he fet salsa rosa, per un plat fresc que més endavant explicarem.

Però la salsa rosa ja l'he explicada, oi? Doncs sí, una mica: parlant de fer maionesa vaig explicar, molt per sobre, com fer salsa rosa. 

Ara la veurem en fotos.

Ingredients:

• 1 Ou
• 3 o 4 dits d'oli de girasol
• Sal
• Ketchup o Catsup (you know what I mind)
• Un tap d'un licor envellit de qualitat, i de sabor noble; whisky, rom, ...

Primer, fem la maionesa. Posem en un pot transparent (preferiblement) l'oli, l'ou i la sal. Esperem que tot es temperi una mica. Introduïm el turmix fins al fons i, a la meitat de velocitat, lliguem la salsa, anant pujant el turmix a poc a poc.

Un cop lligada la maionesa, afegim un bon raig o cullerada sopera de ketchup i un tap de l'alcohol triat (jo ho he fet amb rom). I tornem a posar-hi el turmix. I tornem a barrejar-ho tot. Anem tastant la salsa i rectificant de sal i de ketchup fins que ens agradi.

Llenties amb costella "urban style"

Un altre oblid imperdonable!
No vaig penjar mai la recepta de les llenties! I això no pot ser; un plat calòric, senzill, saborós, fàcil....Doncs no, mai no l'he penjat. 
Aprofitant el confinament i com és d'avorrit repetir de plats saludables i lights, l'he fet i fotografiat. Rectifico l'immens error històric de no haver-lo penjat mai, i ho faig ara mateix.

 Necessitarem per a quatre persones (i en sobrarà):

• Dos pots de vidre de llenties (per això la recepta és "urban style"; no tenim gaire temps per deixar-les crues i en en remull, oi?
• vuitanta-noranta grams d'arròs (una tassa de cafè).
• Mig quilo (o una mica menys) de costella de porc tallada a trossos.
• Bona quantitat de cebes (jo n'he posat dues de grosses. Aquest ingredient pot variar; en poseu poc? No serà tant bo. En poseu molt? Genial)
• Mig cap d'all.
• Un bon tros de xoriso.
• Sobrassada, 50 grams.
• Pebre negre, fulla de llorer, farigola.
• Sal, oli (sempre d'oliva) i aigua. 

(nota; tant el xoriso com  la sobrassada donen molt de gust i envermelleixen el plat. Això és bo, però qui dubti de sabors forts, que posi una cosa o l'altra. Fins i tot, menys quantitat.)

Primer que tot, a la cassola, amb bastant oli, sofregim els trossos de costella, salpebrats, fins que quedin fets com per menjar-se'ls.
Els enretirem.

Llavors, seguim picant la ceba i l'all per a sofregir-lo. Primer l'all i quan enrossegi, la ceba. Foc lent, o mig-lent. I aprofitant l'oli i el greix d'haver saltat la costella.

Bon moment per netejar les llenties. Les haurem de fer ben netes; les hem d'abocar a l'escorredor i netejar-les bé amb aigua. No fan falta dos pots, però....què fem amb mig pot o una mica més a la nevera. No val més cuinar-les i els afamats que repeteixin? Doncs això.

Ja anem acabant el que seria la feina. Un cop estigui cuita la ceba, i dolça, ja podem afegir-hi:

• La costella.
• Les llenties.
• La fulla de llorer i la farigola.
• El xorisso i/o la sobrassada (aquesta es desfarà mentre es cuina, no patiu)
• I podem tapar-ho tot amb aigua i dur-lo a ebullició.

Es tornarà vermell de seguida. Ajudeu a que es desfaci la sobrassada remenant amb el cullerot.
Quan faci un quart d'hora que bull, podem afegir-hi l'arròs, calculant que més val que s'hagi de menjar amb cullera que amb paleta. Difícil de calcular? Doncs una tassa d'arròs es beu aproximadament dos-cents mil·lilitres de líquid. Per tant, si dubteu, un got d'aigua o dos (cent o dos-cents ml.) I ara sí que, darrera l'arròs, ja està. L'arròs cuit són 15 minuts al foc, que millor sigui lent. Rectificar de sal i remenar bé, sobre tot. I ja està.

La cosa és fàcil i molt gustosa. Aprofiteu, que si comença la calor haureu de deixar aquest plat per l'any que ve.
 

El conill a la cassola

Ep, hola!
Avui torno amb un plat de confinament (no té perquè, però son els temps que ens han tocat viure). 
És un plat agraït, saborós, gairebé de festa, que us recomano molt de provar si no us hi heu ficat mai.
Vaig comprar a l'Àrea de Guissona un conillet d'un quilet, potser ni hi arriba. És un rotllo comprar-lo sencer, perquè l'has d'esquarterar i li has de treure coses que no sé ni per què les posen, com el cap (això sí; les galtes són delicioses, tot i que evidentment son con una llentia de grosses) o els pulmons. En qualsevol cas, vaig fer la feina de Jack l'esbudellador i amb mig conill vaig fer aquest plat.

Primer que res, els ingredients:

• Mig conill, tot i que em vaig equivocar i és millor fer-lo sencer (si et queda bo i no pots repetir, quina ràbia)
• Tres o quatre cebes
• Un grapat d'alls, com sis o vuit.
• Una mica de pebrot vermell, fresc, a trossos petits.
• Un parell de tomàquets ratllats.
• Xampinyons (o o bolet en conserva, o congelat)
• Herbes aromàtiques i espècies; una fulla de llorer, pebre negre, farigola, però també hi cap romaní, per exemple.
• Un tros de branca de canyella. Lligada, per a que no es trenqui. (La canyella en pols és pràctica, però dona massa gust i no sé quanta en fa falta)
• Un raig de conyac.
• Aigua mineral.

Primer, salpebrem i fregim una mica, a la cassola on courem el plat, a foc viu, els trossos de conill. Que quedin així és suficient.

Ara ja es pot començar amb el sofregit:

• Afegim primer l'all, sense tallar, només pelat, a foc alegre.
• Un cop enrossit, afegir la ceba, en juliana. No cal tallar-la a trossets o a daus.
• Amb la ceba, el pebrot; una mica. Ni un ni mig; un  quart, per exemple?
• Finalment, els tomacons o tomàquets ratllats.
  
  

Cuinar a foc suau o lent. Al final, afegir els xampinyons. Jo els vaig comprar ja llaminats. Menys feina.

En quant està tot cuit, sal (que no n'hem posat), les espècies, el conill, un raig de conyac (no un got; més aviat dos xarrups o "xupitos").

Us poso el detall de la branca de canyella; jo no sé controlar el gust que li dona si la poso en pols, però si la posem en branca no la podem posar tota. I quan la trenques, es trenca i pot desfer-se dins la cassola. Per això convé lligar-la amb fil de cuinar o de cosir, blanc.

Molt bé; hem rectificat d'espècies i de sal? Doncs ara, ho tapem tot amb aigua bona, mineral si pot ser, i, a foc ben lent, deixem-ho coure una hora. remenant de tant en tant no fos cas que se'ns enganxin els xampinyons.

I ja està; us torno a posar la foto per a que vegeu l'aspecte final.Que aprofiti.