Suquet de rap amb patates i salsa verda

Ja m'he adonat que estic fent masses receptes de rap; què voleu? He de buidar el congelador, i tinc massa rap per fer brous i fumets!

Bé; aquesta recepta no és 100% meva; es basa en una recepta de Martín Berasategui, per la qual cosa crec que és la primera vegada que us ofereixo una garantia de satisfacció.

Necessitarem, per persona:
* Per al sofregit, com gairebé sempre, mitja ceba i tres o quatre alls.
* Vi blanc.
* Oli d'oliva suau.
* Una fulla de llorer.
* Sal, per suposat.

I per a la resta:
* Una o dues patates (dependrà de la gana; és clar).
* Força julivert.
* Els talls de rap que us vinguin de gust (la patata ompla; per tant, de cent a dos-cents grams de rap, si sou de ben menjar, embolicats en farina de blat).
* Rap per fer bullir: jo, quan compro rap per a cuinar, demano que tot el que no sigui tall m'ho posin a una bossa per a fer fumets o brous; els talls on comença la cua, el ventre, el cap... En el cas que avui ens ocupa, pràcticament 400 grams de "deixalles de rap" per persona.

En una olleta, cobreixo el rap per fer el fumet amb aigua. I el faig bullir durant deu minuts. Als deu minuts, passo el turmix fins a fer una pasta, afegeixo una mica d'aigua i el torno a fer bullir deu minuts més. Un fumet, estrictament parlant, seria el resultat líquid de la ebullició del rap durant deu minuts. Si el passo pel turmix és per a extreure'n tota la substància possible. Un cop bullit per segona vegada, el passo per un filtre fi (no interessa trobar textura de rap al suquet). Si m'ha quedat curt d'aigua no patiu; és prou concentrat com per afegir-ne més. Atenció "novatos": si us repugna l'olor del rap bullir i penseu que això no us ho menjareu, aneu equivocats; a mi també em fa fàstic l'olor del rap bullit. Continueu amb la recepta i ja veureu que el resultat final us agradarà molt, i no tindrà res a veure amb aquella olor.

Agafo una cassola plana i ampla; necessito que sigui així per a repartir bé les patates i el rap, quan s'escaigui. Hi fico oli amb certa generositat, enfarino els talls de rap reservats a menjar, i els fregeixo lleugerament, els "segello", per a evitar que el rap perdi aigua i sucs abans d'hora i que es desfaci. El retiro i reservo.
Amb l'oli sobrer (per això he sigut una mica generós) faig el típic sofregit vegetal de ceba i all, com podeu veure aquí.
Pelo les patates i les tallo a rodanxes de menys d'un centímetre (no és qüestió d'anar amb peu de rei, però entre 6 i 8 mm és una mida ideal). No netegeu les patates amb aigua; ens interessa conservar el midó de la patata per a que ens lligui el suquet. I en quant al julivert, amb ganivet en piquem una bona quantitat.
Quan està preparat el sofregit, afegeixo les rodanxes de patata, planes al fons de la cassola, hi llenço un bon raig de vi blanc, hi poso el fumet fins a cobrir-ho tot (si cal, hi ficaré aigua), i pujo el foc per a fer-lo bullir. Ara és quan hi afegeixo la sal, amb prudència (sempre es pot afegir més sal després). Remeno amb compte fins que comença a bullir i baixo el foc per a mantenir el bull baix. Us agrada el llorer? Poseu-hi una fulleta durant cinc minuts, i després la retireu (o deixarà massa gust!).Als deu minuts d'haver començat a bullir afegeixo els talls de rap (si hi caben, plans i al fons, i si no, sobre les patates), torno a cobrir si cal i escampo i el julivert picat per sobre de tota la "teca", i espero quinze minuts més. Passat aquest temps, el rap és cuit i les patates també; han passat 25 minuts de cocció per a les patates i quinze per al rap.
Segurament, de tant d'afegir aigua, ens ha quedat una "sopeta" on hi han patates i rap. No passa res. Ara és un bon moment per a posar a cada plat les patates i el rap per sobre. Quan la cassola ja no tingui vianda i sí tot el suc, tornem a engegar el foc i fem reduir el suc, amb el foc fort, fins que ens quedi d'una consistència cremosa. Aquest és el suc amb el que cobrirem el rap i les patates.
Jo crec que us sorprendrà, aquest plat. El gust, sobretot. I la textura de la salsa verda (que en realitat és grogosa encara que plena de julivert). Ja m'ho direu. És el que jo em menjo per dinar avui. Però ja l'he tastat; per això us en puc parlar bé. Per cert; que podeu sofisticar el plat tant com volgueu, afegint musclos oberts, cloïses, gambes....
Com deia aquell, que Déu l'hagi perdonat, "Bona cuina!".